Practicar la bondat

2 Juliol 2006  

L'anomenaven "Colàs". Tenia una edat indefinida. Potser uns seixanta anys. Des de en feia molts, dormia en un banc d'un carrer d'un barri pobre o en un cotxe abandonat. Ell era com el germà gran dels qui dormien al carrer. Ell acollia bondadosament els últims que venien al carrer. Si algun es posava malalt, li portava un cafè de bon matí.

El que ell guanyava pel matí recollint deixalles i descarregant camions, ho gastava amb els companys. Era una cosa normal per a ell, que assegut en el seu banc, veia passar els núvols i es preguntava si aquella gent d'ordre, tan atrafegada, s'emportaria a l'altre món tot el que acumulaven. Així ho va dir a un d’ells, que li va donar uns euros. "L'ordre vostre és pura hipocresia, les vostres presses us esgoten, les vostres riqueses us esclavitzen. Busca't un banc i mira el cel!"

Certament "Colàs" no era un sant. Amb tot ens dóna un missatge fresc als qui vivim preocupats per tenir cada cop més coses.

Molts no gaudim amb el que la vida ens ha deparat. No som feliços amb el que tenim. Enyorem sempre el que pensem que ens manca i podríem tenir com altres ho tenen. Aquest posar l'atenció més en el que pensem que ens falta provoca una queixa constant i amarga.

És l'afany de posseir el que ens té lligats a tantes coses inútils. Ens aconsella Jesús: "No amuntegueu tresors aquí, a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i les roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6, 19-21). Hem de viure amb el que ara som i tenim, confiant en el Senyor, que vesteix les flors i dóna menjar als ocells. Visquem no de l'enyorança del passat, ni d'uns somnis irreals, sinó del present ben arrelat en la confiança del Pare.

 Kierkegard escrivia: "No em pesa el passat, perquè ¿de què serveix el queixar-se? Amb totes les meves forces aniré a l'encontre del futur sense perdre el temps amb queixes".

"Colàs" té un bon consell per tots nosaltres: "Asseu-te en un banc, atura la teva vida, els teus pensaments, mira com passen els núvols, i escolta el cant dels ocells. Viu intensament la vida, aquest do que Déu t'ha concedit. Posa-la al seu servei i dels germans.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida