La festa de l'Esperit

4 Juny 2006  

Quan escric aquestes lletres, molts nois i noies ja han celebrat aquest curs el sagrament de la Confirmació. Ja han rebut, per mitjà del meu ministeri episcopal, la força de l'Esperit. Aquell dia, a cada confirmand, després d'haver-li fet el senyal de la creu al front, li vaig dir: "La pau sigui amb tu. Que la pau de l'Esperit del Crist t'acompanyi sempre!" Perquè si és important preparar-se bé per la celebració de la Confirmació, és més important com ho vivim des d'un bon començament. I és important i, per tant, essencial per la vostra felicitat pensar, projectar i començar una vida de confirmats, és a dir, de vertaders cristians. Cosa que no s'aconsegueix ni en dos ni més anys de preparació.

 Créixer com a persones i créixer com a cristians no és fàcil, sobretot, perquè aquest creixement no s'esdevé de cop. Créixer és un camí que demana paciència, vol temps i necessita uns objectius clars. La impaciència per actuar ràpidament, sense reflexió, "com si es tingués 18 anys", o d'usar aquelles coses que em fan sentir més gran -aquell vestit, aquelles paraules impertinents, fora de to, grolleres, que no fan altra cosa que complicar-nos el camí-.

Per això, després de la celebració de la Confirmació, cal continuar les reunions de formació. No per a descobrir el que és aquest sagrament i què significa per a la vida cristiana sinó principalment per l'ajut que ens dóna l'Esperit per a viure com a membres actius de la comunitat eclesial i donar un testimoniatge coherent en la vida de cada dia.

Avui, festa de la Pentecosta, és la festa del Sant Esperit. Demanem-li que sempre ens acompanyi, que no ens deixi tranquils en un cristianisme anèmic. Que el nostre seguiment de Jesucrist sigui vigorós, sense pors, sinó viu i coherent. Que es noti que ens guia l'Esperit de Jesús.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida