Acompanyar malalts

21 Maig 2006 

 Aquell jove era conscient de la importància de la comunicació i al mateix temps sabia que entrar en comunicació amb els altres era molt difícil. Amb tot, sentia la necessitat de comunicar-se per a “poder ser persona”.

Un dia va anar al savi del lloc per a preguntar-li: “¿Quin és el secret de la verdadera comunicació?” “Entra primer en el silenci per a conèixer-te”.

Passat un temps, el jove va tornar content a cercar el savi, al que li va dir: “He aconseguit entrar en la soledat i m’he pogut conèixer en profunditat. “¿Estic madur per la comunicació?” “Ara, li va dir el savi, et manca el més essencial: Sortir de tu mateix i posar-te en el lloc de l’altre. Només llavors sabràs comunicar-te”.

En el Dia del Malalt se’ns proposa acompanyar-los. Però acompanyar els malalts no consisteix en passar una llarga o curta estona al seu cotat; demana, més bé, una gran capacitat de comunicació per posar-te en el seu lloc, entendre’l i ajudar-lo. L’autèntic acompanyament demana estar sempre atents a les necessitats dels altres. El vertader acompanyament és un procés en el qual tots donem i tots rebem. Consisteix en un compartir èxits i fracassos, angoixes i satisfaccions. I això demana viure des del nostre interior. Per tant, és un bon consell el ser deixeble de l’únic Mestre i Senyor que gaudia amb l’alegria i buscava espais per al silenci, per la gratuïtat i la contemplació.

Un místic parlava a homes de negocis. “Així com el peix mor en terra seca, vosaltres morireu si us quedeu atrapats en els assumpte mundans. El peix sempre ha de retornar a l’aigua, perquè és allí on viu. Vosaltres heu de tornar sempre als vostres cors”. Els negociants van dir: “¿Vol dir això que ens de fer monjos?” “No, no he dit que heu de deixar el vostre treball, sinó que heu de viure sempre des de l’interior. No buscar fora el que només podeu trobar dins”.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida