Peregrinación inolvidable

Peregrinatge inoblidable

14 Maig 2006 

 Serà molt difícil resumir la rica experiència humana i religiosa que la Peregrinació Diocesana a Terra Santa va suposar per a un centenar de lleidatans. Des del dia 24 de març fins el 3 d'abril vam visitar els llocs bíblics més importants. I he de confessar que la visita als Llocs Sants sempre deixa una profunda empremta en el cor. Sempre t'aporta noves vivències, reflexions i, sobretot, propòsits.

Personalment, el dia més complet, el que em va omplir més, va ser el dia en què, de bon matí, quan gairebé no circulava encara ningú per aquells estrets carrers del barri àrab de Jerusalem, vam iniciar el "viacrucis", seguint el tradicional recorregut fins arribar a la basílica del Sant Sepulcre. Vam venerar el lloc sagrat, on estigué dipositat el cos del Senyor i vam celebrar una joiosa Eucaristia. Pregària intensa per la nostra Església, pels nostres preveres, pels consagrats i per les consagrades, pel nostre Seminari, pels joves i les famílies, pels infants, ancians i malalts...

Seguidament ens vam traslladar a la seu del Patriarcat Llatí de Jerusalem. En absència de l'actual Patriarca, ens va rebre l'Arquebisbe Coadjutor Mons. Fuad Twal. Ens explicà la dramàtica situació en què viuen els cristians en aquell país, escollit pel Fill de Déu per fer-se home i anunciar l'Evangeli de la salvació. Va respondre, amb afabilitat, totes les preguntes que li vam fer. No hi va faltar la fotografia de tot el grup amb Mons. Fuad i li vam lliurar, en nom de tot el nostre bisbat, un bon donatiu. Necessiten molt el nostre ajut econòmic, sobretot per a mantenir les escoles. Va ser un contacte amb l'Església mare de Jerusalem, que peregrina amb moltes dificultats en els llocs on va viure i va predicar Jesucrist. Cada vegada més, per les dificultats de poder subsistir, els cristians venen les cases i terres als jueus i emigren cap a llocs on poden viure dignament.

Sempre m'ha impressionat aquesta situació de Jerusalem que, essent l'església mare, viu en la misèria i allunyada del cor de molts catòlics. Comprenc que la situació de violència sempre a punt d'esclatar no afavoreix els pelegrinatges. Amb tot, quan ets allà perceps una sensació de confiança i de seguretat.

Déu faci que es puguin celebrar altres peregrinacions a Terra Santa. La participació en alguna d'elles hauria de ser la il·lusió de tot catòlic. No sols per conèixer altres indrets desconeguts del món sinó perquè aquells llocs són el bressol de la nostra fe. Allí, Crist la va anunciar i des d'allí ha arribat a tot el món.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida