"I em sereu font de benedicció" (Gn. 12,2)

7 Maig 2006 

 El mestre i els deixebles caminaven seguint el curs d’un rierol. El mestre va demanar a un dels deixebles que tragués de l’aigua una pedra. El deixeble, obedient, va fer el que el mestre li havia demanat. El mestre, amb un martell, va obrir el cor d’aquella pedra. Estava sec. El mestre va afegir: “És possible que aquesta pedra estigués anys i anys sota l’aigua. Només la superfície estava xopa per l’aigua. Però el seu cor estava sec”. L’espiritualitat i la pregària tenen com efecte xopar el cor de l’Esperit per fer-lo lliure. Una vida sense espiritualitat és una vida sense sentit.

Aquesta tarda tindrà lloc a la nostra Catedral l’ordenació presbiteral de Paco i de Robert. El nostre presbiteri s’enriquirà amb la col·laboració d’aquests dos sacerdots nous. Però ells saben molt bé que el seu ministeri sacerdotal, abans de ser una tasca, és un do, una gràcia, una vocació. La gràcia de Déu té gairebé tot el protagonisme. Poder ajudar a l’acció de Déu en el cor de les persones no és mèrit ni motiu d’orgull. Això és gràcia. Com més col·laborem els uns amb els altres, millor comprendrem i farem nostra la paraula de Crist: “Som servents sense cap mèrit” (Lc 17,11).

Avui demanarem per al Paco i pel Robert el que el Papa Benet demana per a tots els cristians, en la seva encíclica: un “cor que hi vegi”. Aquest cor és capaç de detectar les carències espirituals i materials de les persones. Veu on es necessita amor i actua en conseqüència.

La missió del prevere en l’Església es insubstituïble. Per tant, encara que en alguns llocs hi hagi escassetat de clergat, mai s’ha de dubtar que el Senyor segueix cridant homes que, com els apòstols, deixant altres ocupacions, es dediquen totalment a celebrar els sants misteris, a la predicació de l’Evangeli i al ministeri pastoral. Donada la importància del do de la vocació, avui celebrem la XXXVII Jornada Mundial d'oració per les Vocacions.

La nostra cordial enhorabona a Paco i a Robert pel do del ministeri sacerdotal i que el Senyor beneeixi amb l’eficàcia de la gràcia el seu sacerdoci ministerial. Vagin on vagin, seran sempre, com Abraham, “font de benedicció de Déu" (Gn 12, 2).

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida