Vivir para servir

Viure per servir

19 Març 2006 

  Una aranya es mantenia vigilant, esperant poder caçar una mosca que havia entrat per la finestra. “Aquesta aviat serà meva”, deia l’aranya. “Només cal esperar que s’apropi a la paret”. Però la mosca distreta es va posar damunt d’un paper insecticida, on va quedar atrapada. “Mai havia vist, -va cridar l’aranya-, un sistema tan bàrbar i cruel”. I en veu baixa va dir:” I ara, ¿què menjaré?”. L’aranya mostra el seu escàndol davant la mort cruel de la mosca enganxada en el paper insecticida. Però la realitat és una altra: s’ha quedat sense una possible víctima que li hagués anat molt bé per a menjar. La compassió per la mort de la mosca és fictícia.

Però ¿no reaccionem de la mateixa manera quan ens sentim perjudicats? Moliere, dramaturg francès, tenia molta raó quan escrivia que “la major part de les persones s’enfaden només en un cas: quan d’una manera o altra els toquen la butxaca”. Tots estem ben atrapats per l’ànsia de posseir. Els béns materials ens esclavitzen i ens exigeixen una dedicació gairebé exclusiva en perjudici d’altres realitats, que són també molt necessàries per a viure: cultiu de la vida interior, convivència amb els altres, relació amb la naturalesa. Potser avui els joves fan el sord a la crida del Senyor, perquè viuen massa plens del seu "jo" i de les seves coses. Busquen satisfer els propis capricis, i obliden que la seva vocació profunda és la de servir.

A l'Evangeli trobem el fet del jove ric, que no accepta la invitació de Jesús a seguir-lo. Les riqueses havien sufocat la seva possible actitud receptiva i disponible.

Però també hi ha joves avui que no es fan enrere, que no pensen només en les seves conveniències sinó en viure per a servir, seguint les petjades de Jesús. Aquests joves són els seminaristes. Avui, Dia del Seminari, preguem per ells i ajudem-los econòmicament instituint beques, perquè en ells triomfin la invitació al seguiment de Crist en el sacerdoci ministerial i la felicitat que és inseparable de la fidelitat i de la donació als altres, com Crist el Bon Pastor.

                                                                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida