Homes i dones de Déu

29 Gener 2006 

Plovia. Previsora com era, portava el paraigua. El va obrí. El vent impedia poder-lo portar tapant el cap. Va començar a caminar d'esquena. Llavors se li va ocórrer aquesta idea: "Anna, ¿no serà així la teva vida? Sempre caminant d'espatlles als altres. D'espatlles a tu mateixa. A les altres, amb les que no vols compartir. A Déu, que el tens oblidat. ¿Creus que arribaràs molt lluny?" Anna va tancar el paraigua i es va deixar amarar per la pluja. Llavors va cridar: "Sí, vull ser diferent. Vull ser realment lliure!"

El pròxim 2 de febrer celebrarem la Jornada de la Vida Consagrada. En aquest dia, l'Església ofereix, sobretot, la pregària perquè els consagrats i consagrades visquin la festa de la llibertat portada per Crist i acollida per l'home i la dona en la vida consagrada. És veritat que la llibertat plena només s'assoleix en la vida eterna. Però ja des d'aquí podem anar caminant cap aquesta llibertat perfecta si ens neguem a nosaltres mateixos, no com una destrucció pròpia sinó posant en Déu la referència de la pròpia existència, donat que hem estat creats a la seva imatge i semblança.

 Negar-se a si mateix per arribar a posseir-se de la manera més genuïna perquè, en paraules de Jesucrist, no ens porta a allunyar-nos de Déu sinó a apropar-nos a Ell. Qui no es nega per seguir el Senyor es tanca en si mateix, excloent Déu i així no pot viure de l'amor sinó que viu absorbit per l'egoisme. No tendeix a servir sinó a servir-se, reduint l'amor a l'instint i a la pròpia complaença.

Vosaltres, germans i germanes consagrats, us definiu per la pobresa, la castedat i l'obediència. Amb això signifiqueu que els tres grans centres d'interès, que constitueixen les vostres motivacions més humanes, les heu posades en Déu. No posseir res ni ningú sinó Déu. "El Senyor és la part de la meva heretat" (Sal 5, 5). No lliurar-se a ningú, sinó només a Déu, únic Absolut. Això és transformar el nostre projecte de vida en un projecte d'exclusivitat amb Déu. "Com la cérvola deleja l'aigua, així, Déu meu, us desitja la meva vida" (Sal 41, 2).

Com el Crist, no viure des de si sinó des de Déu. Per això, exercir la pròpia llibertat en l'acceptació generosa i conscient de la voluntat de Déu. Per a viure aquesta negació, per assolir aquesta llibertat cal omplir-nos de Déu, de qui ens arriba el do de l'amor i la força per a cultivar-lo i practicar-lo. Per això tota persona consagrada a Déu ha de ser, en principi, un home i una dona de Déu i per a Déu.

                                                                  X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida