L'escalf del cor

15 Gener 2006 

Un matí, l’ós blanc notà una estranya olor "¿Haurà arribat alguna expedició?", es preguntà. Però els ossos petits només van trobar una humil violeta. Era una petita flor, que tremolava de fred, però continuava perfumant l’aire; aquest era el seu deure. “Ja havia dit abans que passava alguna cosa estranya”, va dir l’ós blanc de la família. “I segons el meu punt de vista, opino que no és un ocell”. “Segur que no”, va reafirmar un altre.

Al vespre la notícia es va difondre: un petit i estrany ésser de color violeta havia aparegut en el desert de gel. Per veure-la van venir les foques, les morses, les guineus blanques, els llops i les garses. Tots admiraven aquella flor desconeguda. “Per a crear tant perfum, deia la foca, ha de tenir una gran reserva sota el gel”. “Ja ho havia dit abans”, exclamava l’ós blanc. Una gavina va volar cap el nord per a recollir informació. Va esbrinar que es tractava d'un petit ésser perfumat, que s’anomenava violeta i que en alguns països n’hi havia milions.

Aquella nit es va sentir un soroll enorme. Els gels antiquíssims es van trencar per distints llocs. La violeta va emanar un perfum molt intens, com si hagués decidit fondre aquell desert de gel. L’esforç l'esgotà , i cap a la matinada es va musteir, perdent color i vida. “Em moro", va dir. Però era necessari que algú comencés. Passats uns dies, milions de violetes apareixeran aquí. El gel es desfarà i aquí hi creixeran noves illes amb cases, jardins i infants. La humil violeta va realitzar una gesta grandiosa.

Pocs dies després de Reis, els infants encara no han esgotat les fantasies, suggerides per les joguines. Han d'ensenyar-les als amics. I sempre hi ha en ells alguna cosa nova per descobrir. Si els contemplem una estona, veurem la seva capacitat d'imaginació, de meravella, d'entusiasme i d'inocencia. Tot infant sembla feble però té la fortalesa de la innocència i de la puresa de cor. El que ens ve del món és dur, despietat, insensible. Però no és ni gran ni fort. Només és fort l'amor humil. L'amor generós i humil és la força que venç tota la duresa del món. Vèncer no vol dir dominar sinó convertir, canviar de cor. Per tant, també, en cadascun de nosaltres hi viu un infant amb una força, capaç de transformar-nos, mitjançant el canvi del nostre cor. Del cor neix el que és bo i el que és dolent. El perfum dels gestos senzills d'amor i de servei és capaç de canviar cors endurits. Cal tenir cura dels detalls. La vida n’és plena. Cal aprofitar-los, omplint-los de l’escalf del cor.

                                                                  X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida