El preu del Nadal

25 Desembre 2005

Residència d'ancians en el dia de Nadal. Tot és moviment. Visites, regals, records... Una padrina, en un racó, viu la seva soledat. Ja no té ningú en aquest món. Excepte un fill, que no és un model de virtuts. En efecte, està a la presó.

Però per una mare un fill és sempre un fill, sense adjectius. La dona voldria fer, com tothom, el seu paquet. Sap el que li agradaria al seu fill. Un tabac especial. Però ella no té diners.

Mirarà si algú el vol regalar. Passa pels grups i ningú està disposat a privar-se d'alguna cosa. També ells són pobres. Però, heus aquí que, cap al final, descobreix un home que té el tabac que ella busca. ¿Quina cosa la velleta li pot oferir a canvi? Potser les ulleres representin una matèria bona per al canvi. L'home se les prova. Sí, hi veu molt bé ara. Fins i tot, pot llegir el diari, que té la lletra molt petita. Tracte fet. I la dona s'allunya contenta.

Escena final: La velleta, després d'haver enviat el tabac al fill, torna al seu raconet. Més sola que mai. I ara li sembla que un vel ha cobert els seus ulls. Instintivament busca les ulleres, que ja no hi són...

Heus aquí la imatge més exacta de la bondat, que no és un luxe sinó un preu que cal pagar.

Bondat és quedar-se a les fosques per a regalar una mica de llum. Bondat és viure una situació dolorosa per oferir una mica d'alegria.

Bondat és acceptar no tenir, perquè algú pugui somriure.

El misteri del Nadal és bondat perquè el Fill de Déu, en venir al món, ha pagat el preu de viure a les fosques, de sofrir situacions de dolor, d'acceptar el no tenir, perquè tots nosaltres siguem feliços.

Bons i joiosos Nadals, viscuts pagant el preu de la bondat!

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida