Nadal, amb un cor nou

18 Desembre 2005

La nit de Nadal l'Infant Jesús va d'un lloc a un altre per repartir els seus dons i també per a demanar-los. No els desitja per a ell sinó per a distribuir-los als qui esperen rebre'n.

Ara té necessitat d'un do extraordinari. Es necessita un cor que substitueixi un altre que s'ha cansat de bategar. El cor cansat que s'ha de canviar pertany al ministre d'Hisenda.

Els metges, desesperats perquè no troben ningú disposat a donar el seu propi cor, s'havien dirigit a l'Infant Jesús confiats que hauria realitzat aquella nit el miracle. "Jo no ho he de fer – havia dit Jesús-, sinó la bondat i la generositat d'un cor disposat a donar-se.

L'Infant Jesús acudeix als parents, amics, col·laboradors del ministre. Els troba asseguts a taula fent festa. I rebutgen la proposta de Jesús. Llavors es dirigeix, si bé de mala gana, als aduladors, als qui s'han aprofitat del càrrec del malalt. Però a aquests ja no els preocupa una gratitud expressada a l'hora de la mort. Prefereixen preparar-se per adular al successor.

Entre tant, Jesús camina ja gairebé desanimat. I arribada la nit, s'asseu contemplant la ciutat. Poc després, passa un pidolaire que s'ofereix a donar el seu cor en la nit de Nadal. I Jesús l'agafa de la mà i l'acompanya als metges de la sala d'operacions, on unes mans expertes li treuen el cor. Un cor batent, viu, jove. Un vertader cor de poeta. L'operació surt bé. Però heus aquí que el ministre, amb el cor de poeta, s'aixeca del llit i es posa a cantar. Tothom comprèn que el ministre d'Hisenda, al que havien volgut salvar, està perdut. Però, com a compensació, també un ministre d'Hisenda podrà ara, miraculosament, viure com un poeta.

Nadal, misteri del Déu fet home, invita a canviar el cor. Passar d'un cor de pedra a un de carn. D'un cor tancat i egoista a un cor generós. D'un cor calculador a un cor de poeta. És a dir, la celebració del Nadal, que esperem, serà eficaç en les nostres vides si hi ha en nosaltres un desig de vertadera conversió a Déu i als germans més necessitats.    

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida