Tots som Església

13 Novembre 2005

Va sonar el despertador. "¿Són les set!" "¡Les set...? Avui, no... Ben mirat ¿per què ho de fer jo? ¡Que ho faci un altre!" I la llum es va apagar novament. Però, com una gran rumor va recórrer la ciutat.

"Neteja dels carrers de la ciutat" va suspendre el treball, i moltes bosses d’escombreries van restar en el seu lloc. Els treballadors de l'Ajuntament van decidir fer festa i van marxar cap a casa. En una paret van escriure la frase, que havia recorregut tota la ciutat: "¿Per què jo? ¡Que ho faci un altre!" Al principi es van sentir com a lliures. "¡No més contribucions!" "¡No més obligacions!" "¡No més despatxos!"

Quan aquestes notícies van arribar a la capital, tots els van considerar com uns guanyadors. El Consell es va reunir ràpidament i decretà l'estat d'emergència, amb l'acord unànime de pagar el salari a tothom, mentre durés aquella situació.

Però el temps, jutge implacable, no els va donar la raó. No es podia viure sense treballar. Primer, van tancar les escoles. No hi havia mestres. En segon lloc, va tancar el "Club de l'Amistat". Ja no hi havia amics. La gent va anar marxant en la recerca de cors més generosos. Els joves van marxar perquè on no hi ha ideals no hi ha joves. I aquest va ser el final d'aquell poble sense vocació, perquè on la persona no té una missió per realitzar es troba estranya a la seva mateixa casa.

Celebrem avui el "Dia de l'Església Diocesana", amb el lema ben expressiu: "Tots som Església". L'Església, que formem tots els batejats, és un poble amb vocació. Ha rebut la crida de Déu a fer ja present el Regne entre les persones humanes vivint la filiació respecte de Déu i la germanor respecte del pròxim.

Per voluntat de Crist, tots els batejats hem de caminar junts, formant l'Església. No podem ser "cristians per lliure". Hem d'esforçar-nos per viure la comunió eclesial amb tota la seva exigència. I des d’aquesta consciència de fraternitat ha de néixer la necessària col·laboració de les persones que promouen i aporten el seu temps per a educar en la fe els joves i els infants, per a participar en les institucions de consulta, per a possibilitar locals i altres mitjans materials. Només amb la col·laboració de tots, serà possible atendre tothom. Així l'Església de Lleida estarà a l'alçada de la seva missió. El que importa és la col·laboració personal, però aquesta no serà eficaç si no va acompanyada de la generositat econòmica. La Diòcesi tindrà el que vulguin aportar els fidels. Si tots col·laborem, tots en sortirem guanyant, sobretot els més pobres.

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida