"Si el gra de blat no mor..."

30 Octubre 2005

Quan el sembrador va acabar, el gra de blat es va trobar enterrat dins la terra humida. Hi havia molta fosca. La situació era desesperant i, per superar el desànim, va repassar els temps bonics viscuts en l'espiga. Tots els grans estaven units. Però vingué la sega i el batre, que va suposar la dispersió de tota la família. Amb tot, dintre del sac, va tornar a trobar companyia. Però s’intuïa la soledat espantosa, la destrucció segura.

L'endemà fou pitjor, quan va passar el rascle i el gra es va trobar rodejat de terra per tot arreu. "Però, ¿per què vaig ser creat, si he d'acabar d'aquesta manera tan miserable? Llavors, des del interior de la terra, va sentir aquestes paraules: "Lliura’t amb confiança, sense por. Mors per renéixer a una vida més plena". "¿Qui ets?", va preguntar el gra amb un cert respecte. "Jo sóc Déu que t'ha creat i que et vol crear novament". Llavors el gra de blat es lliurà a la voluntat del seu Creador.

Un matí de primavera, un bri verd treu el cap. Mira admirat al seu voltant. És justament ell, revivint novament. I no sol, perquè al seu costat creixen un gran nombre de tiges germanes. Ara la tendra planta se sent plena de l'alegria d'existir... Ja va dir Crist: "Si el gra de blat no mort, no dóna fruit”.

Les celebracions de Tots els Sants i la dels Fidels Difunts ens recorden que anem peregrinant vers una altra vida i que ens acompanyen Crist amb la seva Paraula, els seus Sagraments, la Verge Maria i Tots els Sants.

El pròxim dimarts, Tots Sants, farem memòria dels qui estan glorificats en la Casa eterna de Déu Pare. Al llarg de la seva vida en aquest món van lluitar per ser fidels a la vocació, a la qual Déu els va cridar. Van entendre que la felicitat només pot venir del compliment de la voluntat de Déu.

El dimecres, en la Commemoració dels Fidels Difunts, pregarem per la glòria definitiva dels germans que ens han deixat i s’estan purificant; al mateix temps, proclamarem i escoltarem paraules d’esperança. Per tant, aquestes dues celebracions, amb les que iniciem el mes de novembre, contenen una profunda confessió de fe en la vida eterna. Expressa encara més: l'íntima relació de la mort del creient amb la Mort i Resurrecció de Crist. Tothom qui ha mort "en el Senyor", també "en el Senyor" ha de ressuscitar.

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida