|
Record agrait 23 Octubre 2005 Un deixeble va anar a visitar el seu mestre, que
es trobava a les portes de la mort. "¿No us queda encara alguna cosa per
dir al vostre deixeble?" Llavors el savi va obrir la boca i va demanar al
deixeble que mirés en el seu interior. "¿Encara tinc la meva
llengua?", va preguntar. "Certament", digué el deixeble. "I
les dents ¿hi són encara?" "No", va dir el deixeble. "I
saps per què la llengua dura més que les dents?" "No!", va
replicar el deixeble. "Perquè és tova, és flexible". Les dents
cauen abans perquè són dures. Ara has aprés tot el que val la pena aprendre.
No tinc altra cosa per ensenyar-te". En el tracte amb els altres no hem de ser durs. El
comportament amb el pròxim l'ha de motivar la suavitat, l'amor, la comprensió.
Jesús va condemnar els propòsits de Joan i Jaume, que volien que baixés foc
del cel sobre els pobles de El manament missioner és per tota l'Església. No
és una activitat exclusiva dels qui es troben en "països de missió".
És un deure que neix especialment de la participació de l'Eucaristia
dominical. Com els primers testimonis de Que els missioners rebin l'ajut de la nostra pregària,
del nostre afecte i de la nostra generositat econòmica. Bé mereixen avui i
sempre un record de gratitud! X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |