El Seminario espera jóvenes generosos

El Seminari espera joves generosos

16 Octubre 2005

El Seminari Diocesà ha començat les seves activitats. Set joves s’hi preparen aquest curs per al ministeri sacerdotal. Donem gràcies a Déu que segueix afavorint-nos amb aquest do!

El do del ministeri sacerdotal és ofert per Déu a molts joves, però aquests han d’atendre a tantes coses que els enlluernen, que no els queda temps per a crear en les seves vides aquell silenci interior, on la veu de Déu pot ser escoltada. De vegades la vida està tan plena d’activitats i projectes, que no deixen ni una petita escletxa per on fer arribar al cor el missatge de Déu: “Et necessito per portar la meva proposta de felicitat a moltíssims joves, que viuen superficialment i segueixen camins perdedors”.

Per això totes les iniciatives d’educació a la fe que les Parròquies han d’oferir als nens, adolescents i joves han d’ajudar al descobriment de la vocació que cadascú, obrint les perspectives de la crida no sols pel camí del matrimoni, sinó també pels camins del ministeri sacerdotal i de la vida consagrada.

La pastoral vocacional no pot ser episòdica ni circumstancial. Ha de partir d’una profunda vida comunitària, atenta a les dimensions de la fe: personal, eclesial, testimonial… I d’una generosa dedicació al servei, que ha de sorgir de tota vida cristiana autèntica. I això és possible si es cultiven espais de pregària, de diàleg espiritual i d’atenció als necessitats.

 Les parròquies, amb els seus grups d’apostolat, de pregària i de servei, han de ser un àmbit que propiciï el naixement i la promoció de totes les vocacions. La relació entre les parròquies i el Seminari ha de ser fluida, constant i sincera. Les escolanies i demés grups infantils i juvenils de la Parròquia , nascuts alguns com a continuïtat dels grups de preparació per la Confirmació , han de ser la font de totes les vocacions. També, de les vocacions al sacerdoci. De fet aquests joves i infants, que estan integrats en les activitats de les Parròquies, són els qui més directament poden descobrir la riquesa del do del ministeri sacerdotal i la felicitat que ens dóna als preveres seguir una vida de servei i donació plena a Déu i als homes, cultivada des d’espais d’interioritat.

Preguem pels seminaristes perquè perseverin, amb l’ajut de la gràcia, en la seva preparació al sacerdoci.

                         X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida