|
Una mateixa mare 2 Octubre 2005
Un
violent huracà va sorprendre algunes venedores de peix. Es van refugiar en el
jardí d’un ric propietari. Aquest les va rebre amb molta amabilitat, i va
permetre que descansessin en un terrat molt gran, que contenia quantitat de
flors que perfumaven l’ambient amb una forta fragància.
Les
dones es van preparar per a descansar en aquell paradís floral, però els va
resultar impossible dormir. Experimentaven l’absència d’alguna cosa, que
formava part de la seva vida i de la qual no en podien prescindir.
Una
de les dones tingué una intuïció: va agafar un cistell de peix i el va portar
fins el terrat. Llavors, embriagades per aquella olor tan familiar, es van
adormir profundament.
S’havia
creat una influència tan forta entre aquelles pescadores i l’olor del peix,
que elles el necessitaven fins i tot per a dormir. Era una verdadera dependència.
Repetir uns mateixos actes, fins i tot amb aparença de rutina, crea hàbits,
costums, necessitats.
Avui
l’Acadèmia Mariana de la nostra Ciutat celebra el tradicional certamen
literari per honorar
Aparentment
l’únic que fem és ser fidels a una tradició literària, exalçant les
virtuts de
Aquest
any volem lloar i agrair a X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |