|
Beneficència i gratitud 25 Setembre 2005
Déu,
Rei suprem de totes les coses, havia anunciat una gran festa en el seu palau. Hi
estaven invitades totes les virtuts. Van participar-hi totes, les petites i les
grans. Des de lluny es distingia la fe embolcallada amb un mantell verd. La justícia
portava les balances a les mans. La fortalesa, revestida amb una forta cuirassa.
La paciència, la temprança... Cada virtut presentava el seu tret característic.
Les
virtuts es tractaven cordialment entre elles, com si fossin familiars molt pròxims.
Però, de sobte, el Déu Omnipotent s'adonà que dues d'aquelles virtuts es
miraven amb recel, com si no es coneguessin. Com amfitrió de la festa, n’agafà
una de la mà i la va portar al davant de l'altra. "La beneficència",
va dir, cridant a la primera. Després, presentant la segona, diu: "La
gratitud"...
Beneficència
i gratitud. Les dues virtuts van quedar confuses. Des de la creació del món,
temps ja bastant llunyà, la beneficència i la gratitud s'havien trobat per
primera vegada.
La
narració és prou expressiva i indica molt bé el funcionament de l'ésser humà.
Li agrada molt rebre i li costa molt el ser agraït. L'agraïment és una virtut
desconeguda o oblidada.
El
Beat Francesc Castelló, la festa del qual, tot recordant la seva mort
martirial, celebrarem el proper dia 28, va saber conjugar molt bé l'agraïment
pels beneficis rebuts del Senyor i va suscitar agraïments pel bé que
constantment ell va realitzar. En ell la beneficència i la gratitud van ser
dues virtuts conegudes i practicades. L'amor a Déu, viscut amb gratitud i amb
intensitat, el va manifestar en un amor compassiu i generós amb els més
necessitats.
El
Canyeret, barri molt pobre de Lleida, va ser l'escenari predilecte de les seves
obres de misericòrdia. En ell l'acció apostòlica, personal o organitzada, era
el desbordament de les riqueses espirituals del seu cor. Reconeixent el molt que
havia rebut de Déu, expressava el seu agraïment retornant a Déu, en els
pobres, els dons rebuts.
Siguem
agraïts a Déu, el nostre Pare, reconeixent que tot el que som i tenim és do
seu per al bé dels altres. I fem bones obres, fruit i expressió de la beneficència
i de l'agraïment, com en el Beat Francesc Castelló, perquè "els homes
glorifiquin el nostre Pare del cel" (Mt 5, 16). X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida |
