Formació permanent

18 Setembre 2005

Aquella dona, ja vella, que vaig trobar l'altre dia quan em vaig perdre en el bosc, em va dir: "No coneixes el camí; t'acompanyaré jo que el conec. Si tens la força per seguir-me, de tant en tant donaré un crit fins arribar a la vall on hi ha un gran pi; des d'allí farem el mateix fins al cim". Jo li vaig replicar: "Em sembla molt estrany que em pugui guiar una persona que no hi veu". La cega, llavors, m'agafà la ma i em va dir: "Camina". Era la fe. Perquè creure és una llum en la fosca, no és un sol que ho envaeix tot amb la seva claredat. La fe dóna certesa suficient, però no seguretats.

La fe cristiana suposa "fiar-se" de Crist i de les seves coses perquè "sé en qui he cregut" (2 Tim 1, 12). És l'acceptació del cor que ens porta a lliurar-nos a les seves mans, confiant-li la nostra vida i acceptant que la seva "saviesa" té totes les garanties, que es pot desitjar trobar. "Creure és posseir anticipadament allò que esperem”. És la fe del centurió en Jesús: "Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo" (Mt 8,8). És un adherir-se a Ell, reorganitzant tota la nostra vida des d'Ell: "Senyor, a qui aniríem. Només tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Fill de Déu" (Jn 6, 68). "Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi", dirà Sant Pau (Gal 2, 20).

"Tot això us ho dic perquè ningú no us enganyi amb grans discursos... En esperit estic entre vosaltres, content de veure que us manteniu en el vostre lloc i que la vostra fe en Crist resisteix amb fermesa" (Col 2, 4 ss). Hem de buscar concentrar els ulls del nostre cor sobre Crist i no sobre altres realitats. Hem de voler descobrir-lo de veritat i seguir-lo amb coherència.

El "Pla de pastoral 2005-2008" ens invita a "obrir nous camins" per a formar-nos cada dia millor com a cristians. Ho necessitem per a mantenir encesa la llum de la fe. Aquesta és un do, del qual ens n'hem de fer dignes. Aprofitem les institucions formatives de la Diòcesi. Les classes de l'IREL, els cursets de les diferents Delegacions, les xerrades en els Arxiprestats, les reunions de les Parròquies, dels moviments i de les associacions han d'oferir mitjans per a nodrir i sostenir la nostra fe cristiana. Quan la vida posa a prova els nostres convenciments més profunds ¿sabem recórrer a l'Evangeli? ¿O fins a on arriba la nostra adhesió a Jesucrist perquè "puguem donar raó de la nostra esperança?" ( 1 P 3, 15).

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida