Ulls blaus

14 Agost 2005

L’Anunciació a Maria, de Paul Claudel, presenta la història d’una jove feliç, que viu un somni d’amor amb el seu promès, Jaume. Amb tot, hi ha un mal record: Pere Craon ha volgut abusar d’ella. Quan ja està a punt de casar-se amb Jaume, retorna Pere, que ha contret la lepra. Tothom el rebutja i Violeta, en un gest heroic de caritat, el saluda besant-li el front. 

Mara, germana de Violeta i enamorada com ella de Jaume, corre a comunicar-li que ha vist a Violeta “besant” Pere. Encara que Jaume no ho vulgui creure, la prova és clara: també Violeta s’ha contagiat de la lepra i haurà de refugiar-se en una cova de la muntanya.

Han passat els anys ; Violeta és com un cadàver vivent. La lepra ha malmès fins i tot els seus preciosos ulls blaus. Entre tant, Mara s’ha casat amb Jaume i tenen una nena preciosa d’ulls negres. 

Un dia, Mara troba la seva filla morta. Es el dia de Nadal. Va a la muntanya, exigint a la seva germana que ressusciti la seva filla. Violeta agafa el cadàver de la nena als seus braços i el tapa amb el seu mantell ruïnós. Sonen les campanes del Nadal. Tot fa olor a naixement i a vida. I en els braços de Violeta quelcom es mou sota el seu mantell desmanegat.

Quan Mara recupera el cos viu de la seva filla, descobreix que els miracles han estat dos: la seva filla ha ressuscitat, però ho ha fet amb els ulls blaus. Perquè ara la vertadera mare de la seva ànima ja no és ella; és Violeta, que ha estat fecunda amb el seu cor.

Tots nosaltres, per la desobediència del nostres primers pares, vam néixer en pecat. Podríem dir «amb ulls tèrbols», com els de la filla de Mara. Crist, morint i ressuscitant, ens ha donat vida nova, uns “ulls nous”. Són també els “ulls de Maria”, la Verge Assumpta, i els “ulls de tots els sants”, dels qui viuen en la gràcia de Déu. També el Baptisme va produir en nosaltres un doble efecte: ressuscitar-nos a la vida de fills i filles de Déu i donar-nos una Mare, que intercedeix sempre per nosaltres des de la glòria.

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida