Obrir-se a Déu

31 Juliol 2005

Un savi japonès, conegut per la profunditat de les seves doctrines, va rebre la visita d’un professor universitari, que havia anat a veure’l per a informar-se sobre les seves teories.

El savi va servir el té. Va omplir la tassa de l’hoste i després va continuar escoltant, amb una expressió serena i amb un somriure als llavis.

El professor va observar que, tot i tenir la tassa plena, el savi continuava posant té a la tassa. El té se’n va sortir de la tassa i el professor es va estranyar. Va pensar que el savi s’havia distret. No va poder aguantar-se més: “¡Està plena! ¡Ja no n’hi cap més!”

“Com aquesta tassa, va dir el savi, tu estàs ple de la teva cultura, de les teves opinions i opinions erudites i complexes. ¿Com puc parlar-te de la meva doctrina, que només és compressible a les persones senzilles i obertes, si abans no buides la tassa?”

Aquest conte japonès em recorda les paraules evangèliques de Jesús: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11, 25). També em venen al pensament les paraules de l’apòstol Jaume: “Déu s’enfronta amb els orgullosos, però als humils els concedeix la seva gràcia” (Jm 4, 6). I Sant pau ens recorda: “Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi” (1 Cor 33, 18). Només els senzills, els buits de tot i oberts a Aquell que és el Tot, poden comprendre Déu i acceptar-lo com el gran tresor. 

Perquè Déu pugui entrar en la nostra ment i en el nostre cor, és necessari fer-se pobres d’esperit. Tots coneixem persones molt intel·ligents però que no han progressat massa en el camí de conèixer i de viure el que és essencial: l’amor a Déu i al pròxim. Ho saben tot, però ignoren el que caldria saber per a trobar el Déu vivent. Només la simplicitat de cor i la humilitat poden obrir la porta a l’Esperit de la veritat, que ens conduirà cap a la veritat sencera (cfr Jn 16, 13). 

El sentir-se conegut i estimat pel Senyor és sempre font de goig i d’exigència. Qui sap que l’Amor l’estima, no pot viure en l’egoisme. Quan un és conscient de ser conegut per la Veritat, no pot viure en la mentida. 

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida