L'oració és amor

24 Juliol 2005

El Joan es va trobar amb un home que resava, però deia unes coses tan estranyes que la pregària semblava absurda. No sols absurda. Al Joan li semblava un insult a Déu. L’home deia: “Deixa’m apropar-me a tu, Déu, i et prometo que et netejaré el cos quan estigui brut. Si tens polls, els mataré. Sóc un bon sabater i et faré unes sabates perfectes. Ningú es preocupa de tu, Senyor... Jo me n’ocuparé. Quan estiguis malalt jo et vetllaré i et prepararé els medicaments. Sóc també un bon cuiner”. 

El Joan, nerviós, va cridar: “Prou. Prou de bajanades! ¿Què dius? ¿Déu te polls? ¿I que la seva roba està bruta i tu la rentaràs? ¿I tu seràs el seu cuiner? ¿De qui has après aquesta pregària?”

“No l’he après de ningú. Sóc molt pobre i sense cap educació i reconec que no sé com resar. Jo ho he inventat... i això és el que sé. Tinc molts problemes amb els polls. Crec que també han de molestar a Déu. I molt sovint el menjar que aconsegueixo no és molt bo i em fa mal l’estómac. Déu també ha de sofrir alguna vegada. Aquesta és la meva pobra experiència, que s’ha convertit en la meva pregària. Però si en coneixes una que sigui correcta, et demano que me l’ensenyis”, va dir l’home.

Llavors el Joan li va ensenyar una oració correcta. L’home li va agrair amb llàgrimes aquell favor. Va marxar i el Joan es va quedar sol i molt feliç, pensant que havia realitzat una bona acció. Va mirar al cel per a veure què pensava Déu de tot això.

I Déu estava enfadat. Li va dir: “T’he enviat per a que m’apropis la gent cap a mi, però ara m’has apartat un dels qui més m’estimava. Ara, aquesta oració “correcta” que li has ensenyat no serà de cap manera una oració, perquè l’oració no té a veure en normes. L’oració és amor, un amor espontani, que no necessita ser imposat des de fora”. Ni precisa grans fórmules, composades amb paraules altisonants. És una senzilla conversa sobre la vida. Cadascú la fa a la seva manera. L’important és mantenir un diàleg confiat amb el Pare Déu. Quan es regala un objecte preciós, el més important no és l’estoig, sinó la joia. L’important en l’oració és el que diem. No té tant valor com ho diem. El Pare del cel ja ens entén.

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida