Temps d'oci

10 Juliol 2005

Ens trobem en ple estiu. La majoria de la gent ja pensa en les vacances. Alguns ja les gaudeixen. Han deixat el treball i frueixen d’un temps d’oci merescut. Tota la societat hauria de poder gaudir d’un temps de sana diversió, de descans, de desenvolupament personal i de promoció humana. Uns elegeixen la platja. Altres es senten atrets per la muntanya. Però, perquè l’oci sigui enriquidor, s’ha d’alliberar d’aquelles manipulacions consumistes, que poden alterar el seu sentit, privant-nos d’un oci veritablement lliure i profitós.

En primer lloc, s’hauria de limitar la valoració excessiva de la producció i del benefici, gairebé sempre en perjudici de la persona. Tothom hauria de poder gaudir d’un adequat període de repòs, per a recuperar les energies perdudes i retrobar l’equilibri interior, disposant de més temps per a dedicar-se, amb més freqüència, a la pregària, a la contemplació i l’escolta de Déu, a cultivar l’harmonia familiar, a enriquir-se amb unes bones lectures i a practicar una sana activitat recreativa, sense oblidar la participació en la missa festiva. 

Un home que volia viure amb un benestar més gran, sense la opressió de la ciutat, va comprar una casa de camp per anar-hi els dies festius i per passar-hi les vacances. Però, a mesura que passava el temps, enyorava la varietat a que estava acostumat, i s’avorria. Llavors va comprar per a la casa de camp equips moderns de música i de televisió. Es va subscriure a llibres i revistes. Va comprar el cotxe d’últim model per tenir major llibertat de moviment. Però aquestes despeses havien pujat massa i va demanar un préstec. A partir de llavors vivia sempre obsessionat pel préstec i per les despeses. Passat un temps, es va trobar totalment decebut d’aquell tipus de vida. El deixava buit. Finalment es va convèncer que la vida senzilla d’abans el feia més feliç. 

Les vacances han de servir per alliberar-nos de la vida monòtona de cada dia. No per esclavitzar-nos més seguint els reclams de la publicitat, que ens convida a posseir i a tenir. Es poden viure unes vacances molt enriquidores centrant la nostra vida en allòque és el més important: dedicar temps a Déu, a la família i als amics.

                        X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida