Amb responsabilitat

3 Juliol 2005

El deixeble va anar a visitar al mestre i li va dir: “Tinc tanta confiança en Déu que he deixat aquí fora el cavall sense lligar, perquè estic segur que Déu protegeix els interessos dels qui estima”.

El mestre li va respondre: “Surt fora i lliga el cavall. Déu no pot ocupar-se de fer per a tu el que tu ets capaç de fer i has de fer amb sentit comú”. 

Hi ha conductors de cotxes que condueixen el seu vehicle amb una tal imprudència i manca de sentit comú, que semblen confiar en un Déu miraculós, que suplirà la seva inconsciència i atreviment.

Hem de conduir amb prudència, respectant les persones i les normes que regulen el trànsit. No podem posar en perill la nostra vida i la dels altres. Potser ens sembla que, amb la transgressió de les regles de joc, que regulen la marxa per les carreteres, ens manifestem més valents i audaços. Més bé, som uns imprudents i uns calculadors dolents perquè, en lloc d’arribar a les deu, ens exposem a no arribar mai.

S’imposen sempre actituds reflexives i comportaments humans en l’ús dels avenços tècnics. Fa la impressió que el que anomenem progrés es podria comparar a aquella escena d’una pel·lícula dels germans Marx: conduïen un tren amb màquina de carbó. Quan aquest es va acabar, per alimentar la caldera i seguir funcionant, van anar desfent els vagons de fusta. Quan els vagons de fusta van ser totalment consumits pel foc, la màquina es va parar... i van quedar sense tren i sense viatge. Abusar dels mitjans tècnics, de les seves possibilitats ens pot fer mal. Cal respectar la vida, tenir en compte els altres, actuar amb prudència. Saber conduir i saber-se conduir. Que la carretera apropi els pobles i les persones, que sigui lloc de pau i vehicle de progrés. Que faci les persones més germans. Que sigui plataforma de vida, d’alegria, de comunicació, i no de dolor, sofriment i mort.   

Les carreteres tenen les seves lleis, que s’han de respectar i les seves exigències, que s’han de tenir en compte. Quan un ciutadà surt a la carretera ha de fer-ho amb responsabilitat i amb consciència clara del deure de respectar els altres. No ha de confiar en que Déu farà constantment un miracle.

                         X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida