L'exemple del Papa

26 Juny 2005

Fa unes setmanes ens reuníem a la Catedral per a donar gràcies a Déu pel començament del Pontificat de Benet XVI. Avui, Dia del Papa, el recordem novament amb una gran estima, pregant perquè es compleixi en ell el que ell mateix, llavors cardenal Ratzinger, expressava als cardenals en la homilia de l’obertura del Conclave: ”Demanem amb insistència al Senyor que, després del gran do del Papa Joan Pau II, ens doni un nou pastor segons el seu cor, un pastor que ens guiï al coneixement de Crist, al seu amor, a l’alegria vertadera”. I Déu va escoltar les nostres pregàries i ens va enviar el mateix cardenal Ratzinger, amb el nom de Benet XVI.

Pel que sabem de la vida de Benet XVI, ell va col·locar Déu en el centre de la seva vida i va convertir Crist en la raó de la seva existència. Segons conta ell mateix en el llibre “La meva vida: records (1927-1977)”, sofrí una gran crisi quan s’hagué d’ordenar de prevere. La seva gran passió era l’estudi i la docència de la teologia. “Si sóc prevere, em poden demanar que deixi la càtedra de teologia; però ¿hi estic disposat?” Havent-hi reflexionat, va concloure que estava disposat perquè “Déu em demana ser prevere, i si en algun moment em demanés renunciar a professor, ho faria encara que em resultés molt difícil”.

Déu no va tardar en demanar-li que deixés la carrera de brillant professor de teologia. El Papa Pau VI el va nomenar arquebisbe de Munich. En aquesta època va tenir un gran ressò un discurs pronunciat en l’Acadèmia catòlica bàvara sobre el tema: “¿Per què segueixo encara en l’Església?” La seva resposta fou clara: ”Només en l’Església, i no al costat de l’Església, és possible ser cristià”.

Déu li va tornar a demanar, obeint la voluntat del Papa Joan Pau II, el sacrifici de deixar la Diòcesi de Munich per assumir el càrrec, en la Cúria Romana, de Prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe. 

Ara, als 78 anys, Déu li ha demanat l’únic que podia demanar-li: la seva saviesa humana, intel·lectual i espiritual, per a que guiï l’Església, com a Vicari de Jesucrist a la terra. Ha tornat a dir sí, malgrat l’esforç que sens dubte se li demana. 

La disponibilitat per acceptar la voluntat de Déu, que descobrim al llarg de tota la vida del Papa Benet XVI, és un exemple per a tota l’Església. No estem en el món per a fer el que ens agrada. Hi estem perquè cada vegada, amb l’ajut de la gràcia de Déu, ens agradi més el que sabem que li agrada al Pare Déu.  

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida