Assemblea diocesana: Dir i Fer

12 Juny 2005

“¿Així que t’has convertit a Crist?”

“Sí”

“Per tant, sabràs moltes coses d’ell. Digues: ¿En quin país va néixer?”

“No ho sé”.

“A quina edat va morir?”

“Tampoc ho sé.

“¿Sabràs almenys quants sermons va predicar?

“Doncs, no. No ho sé”.

“El cert és que saps molt poc per a ser una persona, que s’ha convertit a Crist”. 

“Tens tota la raó. I jo mateix estic avergonyit del molt poc que sé respecte d’ell. Però sí sé alguna cosa. Fa tres anys jo era un borratxo. Estava carregat de deutes. La meva família s’anava desfent. La meva dona i els fills veien com una tronada la meva tornada a casa cada nit... Però he deixat la beguda; no tenim deutes; la nostra llar és feliç; els meus fills esperen amb il·lusió la meva tornada a casa cada nit. Tot això és el que Crist ha fet per mi. I això és el que sé d’ell”. 

La conversió a Crist no consisteix en conèixer moltes coses respecte de la seva vida i de les seves ensenyances. Convertir-se és canviar la direcció equivocada de la vida, per seguir l’exemple de Jesucrist.

Si l’Assemblea Diocesana ha de ser un instrument pastoral per “obrir nous camins” en l’anunci de l’Evangeli, demana també un canvi en l’actuar. No ens podem tancar en un còmode “sempre ho hem fet així”. Nous temps, noves respostes en participació, en formació, en celebració i en testimoniatge.

L’Assemblea Diocesana no és un catàleg de bons propòsits. Ni ha de consistir només en dir sinó també en fer. Sant Jaume ens adverteix: “El qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica, s’assembla a un home que contempla la pròpia cara en un mirall; es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia” (Jm 1, 22-24).

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida