Con las disposiciones requeridas

Amb les disposicions requerides

29 Maig 2005

El pintor ha decidit que aquella obra serà la definitiva. Està convençut que superarà tots els pintors i provocarà l’admiració dels crítics més importants amb el quadre “L’últim sopar”. Durant molts anys ha estudiat combinacions de colors i domina la tècnica de la perspectiva. Ara només necessita models que l’inspirin per a tots els personatges. 

Comença el quadre per la figura central, Jesucrist. Com és natural, vol que el model reflecteixi la bondat i la saviesa del Senyor. Rebutja els models habituals. No tenen les qualitats desitjades. Després de buscar molt, troba la bellesa de Jesús en el rostre d’un adolescent.

A mesura que van passant els mesos, el pintor troba els models que li inspiren els diversos Apòstols: la fortalesa de Pere, la innocència de Joan, la constància de Jaume. Després de pintar-ne onze, només li falta trobar Judes Iscariot. Costa trobar-lo. El descobreix en un lloc de diversió nocturna. El primer dia, en posar el model de Judes, comença a plorar i ho fa al llarg de tota la sessió. El segon dia s’esdevé el mateix espectacle. El tercer dia, el pintor vol descobrir el motiu d’aquella  tristesa. “¿Per què plores sempre que poses?” li pregunta. “Perquè fa dos anys, -respon el model- quan vas començar el quadre, jo vaig ser el model de Jesucrist. 

 Fer de Judes Iscariot no ha de resultar agradable. No és una figura històrica imitable. No sols no respecta Jesús sinó que el traeix. El traïm quan el tractem indignament, rebent-lo amb consciència de pecat greu.  

Avui, Festa del Corpus Christi, donem gràcies a Déu Pare per haver-nos deixat la presència eucarística del seu Fill. Crist Ressuscitat, present en l’Eucaristia, ha de ser adorat i ha de ser rebut amb les degudes disposicions. En la litúrgia de Sant Joan Crisóstom els fidels preguen: “Admeteu-me avui a participar del vostre sopar místic. No revelaré el misteri als enemics, ni us donaré el bes de Judes sinó com el lladre us imploro: Recordeu-vos de mi, Senyor, en el vostre Regne”

                         X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida