L’Esperit bufa on vol

15 Maig 2005

Asseguts en una roca un home i una dona contemplaven la posta de sol. En un cert moment ella va preguntar: ¿Per què el cel canvia de color quan el sol arriba a l’horitzó?” “Si ho volguéssim explicar tot,- va contestar ell-, deixaríem de viure. Posa’t tranquil·la! Deixem que el nostre cor gaudeixi d’aquest moment únic”. Ella es va enfadar i li va dir: “Ets un primitiu i un supersticiós. Ja no tens en compte la lògica. Només t’interessa aprofitar la vida”. En aquell moment passava per allí un centpeus. “¡Centpeus!” -va cridar ell-, ¿com t’ho fas per a moure tots els peus alhora i en perfecta harmonia?” “¡No ho he pensat mai!”, va respondre l’animal, que va mirar les seves potes i va començar: “Bé, moc aquest peu...i després...no; no és així, primer jo moc el cos per aquí...i després...no, tampoc...”

Durant una llarga estona va intentar explicar com movia les potes i quan més ho intentava, més es confonia. Cansat va decidir marxar. Quan va voler continuar el camí, no va poder donar un pas. “¿Has vist el que has fet?”, va cridar desesperat el centpeus. Ell la va mirar i li va dir: “¿Te’n dones compte del que passa amb aquells que tenen el desig d’explicar-ho tot?” I dit això, va tornar a extasiar-se en la posta del sol.

Hi ha qui voldria comprendreu tot; abraçar-ho tot amb la seva raó. I si alguna cosa escapa d’aquesta comprensió racional es nega. Pentecosta, festa de l’Esperit, ens obre a tot el que és inèdit, gratuït, inesperat. L’Esperit sempre ens sorprèn. Recentment hem viscut l’elecció d’un nou Papa, Benet XVI. L’Esperit ha bufat on ha volgut i com ha volgut. I nosaltres potser hem quedat estranyats o dubtosos ¿L’Esperit continua encara impulsant i vivificant l’Església? ¿És que l’Esperit Sant pot fracassar? Certament, no. I la continuïtat de l’Església, malgrat els defectes que hi descobrim, és una prova clara que l’Esperit hi continua present amb la seva acció interna i callada, però constant i eficaç. Per descobrir la seva acció cal tornar-nos com infants: senzills, oberts, sense prejudicis. Amb capacitat d’admiració i d’entusiasme. Sense això, res té sentit. Ni la contemplació d’una posta de sol o el cant de les aus en fer-se de dia.

                          X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida