Mons. Ciuraneta amb les Delegacions diocesanes i entitats d’Església 

En la tarda-vespre del divendres 16 de març, es donaren cita a l’Acadèmia Mariana un centenar de persones. Volien acomiadar-se de Mons. Ciuraneta en un ambient íntim i de pregària. Se sentien en deute especial amb ell.

Fou Mons. Ciuraneta, qui va promoure que es poguessin aixoplugar en l’Acadèmia Mariana renovada, entitats com la Fundació Verge Blanca (Escola de l’Esplai, Centres d’esplai cristians, Servei de Colònies), la Delegació Diocesana de Joventut, l’Hospitalitat de Lourdes, els Espais Culturals Mariana, la Junta de l’Acadèmia).

Hi havien estat convidats també totes les Delegacions Diocesans i membres del Consell de Pastoral i del Consell d’Economia de la Diòcesi.

Foren els preparadors de la festa Paco i Maite, el matrimoni coordinador de tot el complex, en col·laboració amb el Pare Joan, Consiliari de la Delegació de Joventut, que amb breus intervencions anava presentant els diversos moments.

El Sr. Bisbe es trobava molt content. Era una festa d’amics. Tots érem els seus amics, els seus col·laboradors en les tasques diocesanes. Se sentia reconfortat.

Una estona de pregària pausada a l’Oratori de la Patrona va escalfar l’ànim de tots i va donar el sentit de la trobada. Donàrem gràcies a Déu pels 7 anys de Pontificat de Mons. Ciuraneta. Vam pregar perquè Déu li ho recompensi amb una plena salut espiritual i física.

El segon espai de la trobada fou la sala impressionant del Paranimf, ja totalment arranjat. Parlaments i cants. Parlaments breus, de joves, de Paco, de dues delegades, Anna i Montse. Cants molt adients a aquell espai que presideix un gran llenç de la Immaculada. Tots cantàvem i resàvem. A gust, amb il·lusió, amb la participació de la Coral de l’Hospitalitat i dues guitarres.

El Sr. Bisbe va voler adreçar-nos unes paraules, molt sentides, breus, donant gràcies a tots, com ho ha estat fent sempre aquest dies. No articula tres paraules sense dir “gràcies”. És conscient de que ha etat estimat pel Pare Déu i per tots nosaltres.

L’espai del paranimf ens va permetre admirar-lo en tot el seu conjunt restaurat i fer-nos allí mateix la foto de família.

I encara hi va haver un altres espai. Fou el menjador de la Casa d’Espiritualitat, acabada de construir i que nosaltres estrenàvem amb un deliciós pica-pica. Deliciós perquè ho era, i deliciós per la companyia i el moment. Tots aprofitaren l'avinentesa per dir-li unes paraules personals a Mons. Ciuraneta i per sentir-les, també personals, del bisbe, pare i pastor.