|
Carta de Mons. Ciuraneta, bisbe emèrit de Lleida Lleida, 8 de març de 2007 A l’Església i societat civil de la ciutat i terres de Lleida, Moltes gràcies!
Ha arribat l’hora del meu comiat. El Sant Pare, amb benignitat de pare i amb una rapidesa, que agraeixo molt de cor, ha acceptat la meva petició de deixar el servei com a bisbe de l’Església de Lleida i ha nomenat com Administrador Apostòlic el Sr Bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, que molts coneixeu per la seva dedicació a la catequesi. L’hora del comiat ha de ser, per la meva part, una sincera manifestació d’agraïment. Gràcies a cadascun dels sacerdots, dels diaques i dels seminaristes, per la vostra comprensió i dedicació a les tasques pastorals, que us han estat encomanades. Gràcies a cadascun dels religiosos i de les religioses, que heu col·laborat en la vida apostòlica de la Diòcesi. Gràcies als fidels laics, que heu assumit la vostra responsabilitat en el si de la nostra Església, fent possible que aquesta arribés, mitjançant el vostre testimoniatge, a indrets i sectors humans, on teniu el vostre camp d’apostolat. A tots vosaltres, preveres, diaques, seminaristes, religiosos i religioses, fidels laics, des de l’afecte de pare, amic i germà, us demano que aneu creixent en comunió fraterna. Estimeu-vos com el Pare, el Fill i el Sant Esperit s’estimen i ens inviten a que estimem com Ells. Amb paraules de Sant Pau us dic: “No cal que us escrigui sobre l’amor fratern, ja que Déu mateix us ha ensenyat d’estimar-vos els uns als altres, i això és el que feu amb tots els germans. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: tingueu, com un honor el viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina… Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen…” (1 Tes 4, 9- 12). Aquests dies, des que vaig anunciar la meva voluntat de renunciar a l’exercici actiu de les meves funcions episcopals, perquè la malaltia m’incapacitava poder seguir el ritme de la Diòcesi, he rebut moltíssimes mostres de simpatia i d’agraïment, que m’han revelat la vostra estimació, aquella que potser en la vida ordinària no sortia a l’exterior. Ara ha esclatat, com un secret que no es pot guardar més, la riquesa del vostre afecte i agraïment. Gràcies a tots, però especialment gràcies al bon Déu que ha volgut manifestar-me la seva bondat en les expressions del vostre afecte, que és un bon bàlsam per als moments difícils. L’expressió d’agraïment la faig extensiva a tota la societat civil i a les autoritats, als mitjans de comunicació, als grups polítics, als sindicats, a la Universitat, i a totes les entitats i col·lectius culturals i socials de Lleida. Gràcies a Déu hem pogut treballar amb una entesa admirable, buscant sempre el que creiem honestament que era un bé per tothom. Tinc la consciència tranquil·la, perquè en totes les qüestions he tingut en compte les exigències de la veritat i la justícia i he actuat, malgrat les incomprensions, amb fidelitat a les normes de l’Església. De tota manera, si algú s’ha sentit ofès –mai ha estat aquesta la meva intenció- li’n demano sincerament perdó. Jo també perdono tothom ben de cor. Fins sempre. A la Palma d’Ebre teniu tots un bon amic, que seguirà servint aquesta estimada Diòcesi des del silenci, la pregària i l’acceptació de les incomoditats que comporti la malaltia. Us beneeix, servidor en Crist,
X Francesc Xavier Ciuraneta, Bisbe emèrit de Lleida |