Mons. Simó Antoni de Renteria i Reyes

1819 - 1824

Nat a Puerto de Santoña (Cantàbria) el 8 de setembre de 1762 i batejat al dia següent. Estudià a la universitat de Oñate (Àlava) on hi fou professor de lleis i rector.

Prevere des de 1786, va ser canonge, xantre i abat, durant 24 anys, de la col·legiata de Villafranca del Bierzo “nullius diocesis”.

El rei Ferran VI el presentà al Papa Pius VII, el 27 de juny de 1819, com a proposta per a ocupar la mitra lleidatana. Finalment rebé l’episcopat a Madrid el 20 de juny de 1819 i prengué possessió del bisbat de Lleida el 16 de setembre de 1819.

Després de la guerra contra el francés, Lleida tenia una població d’uns 18.000 habitants. Durant aquesta guerra la ciutat i la catedral van ser saquejades sota el crit de “l’argent, l’argent...!”. En aquells moments a la catedral hi havia uns 90 clergues: canonges, racioners, capellanies, beneficiats, salmistes... Les rendes del bisbe eren d’uns 300.000 r.v., gravades per S.M. en 1/3 en pensions ad libitum.

El comandant Rafael Riego -que havia estat a Lleida- el dia 1de gener de1820, a Cabezas de San Juan (Sevilla) va proclamar la Constitució de Càdis (1812). No tothom la va acceptar. Renteria en va ser un dels opositors. Es va oposar a una llarga llista de disposicions governamentals liberals de clara i abusiva intromissió en la vida interna i externa de l’Església espanyola. Els seus escrits pro ecclesia et patria, enviats a S.M. i al govern de Madrid, en deia “Representaciones...” i aquestes li van merèixer diverses mesures de represàlia. Les va publicar “...para la instrucción del Clero y pueblo de su diócesis”. 

Aquesta oposició li va costar una accidentada expulsió de Lleida:

• una serenata nocturna davant palau ubicat al carrer de la Tallada,

• empresonat a l’església de Sant Pere, al carrer Major de Lleida,

• expulsat el 13 de febrer de 1823 i enviat a Barcelona; fou custodiat per milicians. En aquest viatge i, mentre es trobaven a Tàrrega, es va fer una votació per si el mataven o no. Per majoria d’un vot van guanyar els milicians salvadors.

• A Barcelona, encarcelat al parc de la Ciutadella. A mitja nit el van amagar per salvar-li la vida. L’assassinat fou el bisbe de Vic, Raimon Strauch, O.F.M

• Expulsat a Tarragona i a Màlaga, sempre per mar. 

El 23-XI-1823 tornava a Lleida. Com a premi, Ferran VIIè. li va concedir la creu de Carles III i l’Arquebisbat de Santiago de Compostel·la. En el viatge cap a la nova ciutat el Bisbe Renteria va morir a Madrid, el 4 d’octubre de1825. Fou enterrat al monestir de monges agustines de l’Encarnació, a Madrid.

Mn. Ramiro Viola González