|
Mons. Francesc d'Olasso i Hipenza 1714 - 1735 Nascut a Calahorra (La Rioja) l’any 1655. Ingressà al convent de sant Felip el ReIal, pertanyent a l’orde de sant Agustí de Madrid. Professà l’onze de setembre de 1670. Francesc d’Olasso visqué les conseqüències desastroses de la guerra de Successió (1701-1714). A dins de l’orde agustinià ocupà els càrrecs de:
Va ser nomenat bisbe de l’illa de Santo Domingo, a la qual no hi va anar, ja que el rei Felip Vè el presentà com a candidat a ocupar la càtedra de bisbe de Lleida i el Papa Climent IXè l’acceptà i el nomenà. Va prendre possessió del Bisbat de Lleida el 4 d’agost de 1714. Com que Lleida estava desfeta després de la guerra de Successió no trobà cap residència adequada a la ciutat i fixà la residència episcopal a Montsó. En aquells moments Lleida tenia unes 3.000 ànimes en, aproximadament, 600 focs. A més a més, la ciutat es trobava sota el domini del monarca Felip Vè. Al bisbe Olasso se’l considera el fundador del Seminari de la Diòcesi de Lleida, mitjançant el decret del 5 de març de 1722 i, executat el 7 de març de 1722, aleshores festivitat litúrgica de Sant Tomàs d’Aquino. Olasso va posar el seminari lleidatà sota l’advocació de “La Reina de los Angeles, María Santísima, Madre y Señora nuestra en el misterio de su maravillosa Asunción a los cielos” Els eixos geogràfics de la seva vida varen ser Montsó i el santuari marià de la Carrodilla (Estadilla). El bisbe ingressava una renda anual d’uns, aproximadament, 10.000 escuts, i la pensió que hi gravava era d’uns 1.180 ducats d’or (moneda de la Cambra d’Aragó). En aquells temps a la ciutat de Lleida només hi havia pila baptismal a la catedral i a la parròquia de Sant Joan de la “Plassa”. El bisbe Olasso morí a Montsó el 6 de maig de 1735, on fou enterrat a la col·legiata d’aquesta població. Mn. Ramiro Viola González |