Mons. Guerau de Requesens

1380 - 1399

De llinatge noble, era canonge i prepòsit de la catedral de Lleida, plebà de Castelldans i jutge conservador de l’Estudi General de Lleida quan fou elegit bisbe pels capítols de Lleida i Roda el 1380. Tingué per vicari general el canonge Jaume d’Aragó, Convocà dos sínodes i dictà diverses disposicions litúrgiques.

Fundà a la catedral la capella de l’Epifania, mostra important del gòtic català; aquesta capella és més coneguda per capella de Requesens.  

L’ingrés en la relació de bisbes de Lleida va ser una mica complicada i retardada. Havia mort el bisbe de Lleida, Romeu de Cescomes, es retornà a l’elecció del bisbe de Lleida pel sistema tradicional, o sia, votat pels capítols de Lleida i Roda. El Papa no el confirmava en l’elecció perquè era una prebenda reservada a la seu Papal.

A la fi, Climent VII des d’Avinyó, el va confirmar en sa elecció. Va ser un nomenament llarg de fer tot i que Requesens era de família i llinatge eminent. 

Mentre va durar el cisma d’occident, Guerau de Requesens no obeïa cap dels dos que s’anomenaven Papa. Al rebre la confirmació com a bisbe, llavors va iniciar la que se’n deia, obediència papal vers Climent VII.

Eren anys de forta activitat social es van construir, per exemple, l’Hospital dels clergues pobres a Cappont; el col·legi de la Immaculada Concepció, fundat per Domènec Pons i destinat a estudiants universitaris que pensaven en el presbiterat. L’Hospital de pobres per Crist, també al Cappont.

Guerau de Requesens va morir a Lleida el 13-II-1390 i fou sepultat a la seu.

Mn. Ramiro Viola González