Mons. Raimond d'Avinyó

1324 - 1326

Era abat de Montearagón quan fou nomenat bisbe de Lleida (1324). Féu una redacció del catecisme en llengua llatina i vulgar i autoritzà la fundació del convent dels agustins.

Va ser nomenat pel Papa Joan XXII. I prestà obediència canònica davant de l’arquebisbe de Tarragona “super altare Sanctae Teclae”. 

L’any 1325 celebrà sínode a Lleida on es tractà el tema de l’exposició de la doctrina cristiana. 

Entre les constitucions donades per la millor pastoral diocesana, podem destacar les següents:

• Confirmava les constitucions que havien donat els seus predecessors,

• Els rectors de les parròquies tindrien els manaments de la Llei de Déu, en llibre escrit, els set Sagraments. Ambdós en llatí i en llengua vulgar per a poder-los explicar al poble fidel,

• Els qui presentarien falsos testimonis i els que induirien a què es presentessin quedaven, ipso facto, excomunicats,

• També quedarien excomunicats els qui retinguessin els delmes i les primícies de les parròquies,

• Els rectors, en les grans festivitats i des de l’altar o des de la trona anunciarien la relació de les consanguinitats i de les afinitats,

• Igualment anunciarien els qui estiguessin malalts i el referent al sagrament de la penitència i el perdó dels pecats o remissió. 

En 1327, d’acord amb el provincial dels agustins, es va acordar la fundació del seu convent a l’església de Santa Maria de l’Horta, de tradició mossàrab a Lleida. En l’època del bisbe Raimond, hi havia una confraria, la de Santa Maria l’Antiga, que, després, va passar a Sant Salvador i, unides, a la Pia Almoina,  

El 12-VIII-1327, trobant-se a Avinyó, hi va morir. El van sepultar al convent dels dominics d’Avinyó, ciutat on, en aquells moments, es trobava la residència papal.

Mn. Ramiro Viola González