Mons. Guillem de Montcada

1257 - 1282

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Constansa, filla de Pere II d’Aragó. Aquesta circumstància de portar sang reial i de la noblesa va influir, poderosament, durant tota la seva vida.

Era degà de la catedral de Lleida quan la seva elecció episcopal. El 4-IV-1257. Com a bisbe electe va assistir a les Corts celebrades a Lleida i com era de costum va realitzar una nova ordenació del capítol catedral:

  • els qui es fessin amb lletres expectatives per a ser canonges, si ja hi era el número legal de 25, no tindrien veu al capítol

  • l’ordre de les firmes fora: bisbe, degà, ardiaca de Lleida o major, el de Ribagorça, d’una part. Per altra part: l’ardiaca de Terrantona, el de Benasc i els altres canonges per ordre d’antiguitat.

  • els béns dels canonges morts ab intestato passarien a disposició del capítol,

  • es guardaria secret dels temes tractats en capítol.

Assistí al concili de Tarragona, de l’any 1273 i, també a l’anterior del 1266. Celebrà dos sínodes diocesans, l’un sobre disciplina del clergat i l’altre sobre disciplina dels fidels.

L’any 1272 signà un conveni amb el capítol i prior de Roda sobre les rendes i obligacions vers el bisbe de Lleida i establí una concòrdia amb els Templers de la comanda de Gardeny amb el mateix objecte el 1274. 

Però l’obra cabdal de tot el seu pontificat va ser la inauguració de la nova catedral que fou consagrada el 31-X-1278. Aquell dia va ser dia gran per l’església lleidatana. L’obra de la seu havia durat 75 anys i encara no estava acabada. Tardaria anys en fer-se el claustre i el campanar.

Va fer constitucions per l’església lleidatana:

  • els rectors i beneficiats residirien a los parròquies,

  • després del toc de les campanes, al vespre, els clergues no anirien per la ciutat o poble, sense un llum; si no el portaven pagarien una multa de 5 sous,

  • els clergues exhortarien la confessió tres voltes a l’any i la comunió per Pasqua,

  • contra els qui venguessin armes i vitualles als sarraïns. 

Fou sepultat a la capella de sant Pere, sepulcre que va disposar el seu nebot, Pere de Montcada.

Mn. Ramiro Viola González