Mons. Fra Guillem de Barberà, o.p.

1248 - 1255

Bisbe. Prior del convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Post rector de Santa Maria del Mar. I inquisidor de la Tarraconense (1235).

A l’hora d‘elegir el nou bisbe de Lleida, tampoc aquesta vegada, hi va haver concordança entre els canonges de Lleida i els de Roda. D’aquesta manera es va nomenar una comissió formada per el dignitat ardiaca de Terrantona i el preceptor de Lleida, per viatjar a Roma i exposar al Sant Pare el problema lleidatà. Van retornar amb poders jurídics per elegir el nou bisbe de Lleida.

El bisbe de Tarragona, Pere d’Albalat, que també havia estat bisbe de Lleida, va protestar contra la decisió pontifícia i envià el seu missatger a Roma demanant l’anul·lació dels poders concedits als lleidatans i reclamant per a ell el dret de jurisdicció metropolitana de Tarragona. Innocenci IV va respondre nomenant una altra comissió, el 1247. Els nous delegats per a posar pau al litigi van ser: Pere d’Albalat, bisbe de Tarragona; Raimon de Penyafort, O.P.; i Miquel Fabra, O .P. El 1248 aquests van elegir el dominic prior del convent de Santa Caterina, de Barcelona, Guillem de Barberà, com a nou bisbe de Lleida. Donà constitucions al capítol (1251) i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clergat.  

El nou bisbe Guillem va prendre part activa en reformes diocesanes. I en quan al règim intern de la catedral va disposar que:

  • ningú fóra admès com a canonge si abans, no havia fet el jurament d’obediència en mans del bisbe de Lleida,

  • també juraria el mantenir la mensa canonical.

  • s’havien de fer noves constitucions.

  • els rectors o vicaris perpetus residirien sempre en les pròpies parròquies,

  • els rectors no preveres -la parròquia era un benifet- rebrien el presbiterat quan el bisbe administrés ordes. Altrament, desprès de 3 advertències, quedarien suspesos del benifet.

  • no s‘admetria cap clergue en cap parròquia sense l’autorització episcopal. 

Fou un dels jutges encarregats de dirimir el litigi entre Jaume I i el seu primogènit Alfons, en el concili provincial d’Alcanyís l’any 1251. El 1254 acompanyà els exèrcits reials a la conquesta d’Almeria  Va morir un any més tard el 1255, i fou sepultat al convent de Santa Caterina, a Barcelona.

Mn. Ramiro Viola González